TEORIA PRÀCTICA O DELIBERATIVA

TEORIA PRÀCTICA O DELIBERATIVA
A continuación faré una xicoteta reflexió, basant-me en alguns dels articles que apareixen en les lectures, i intentaré resumir els aspectos més importants de la teoria pràctica de l’ensenyament.

Aquesta teoria sorgix com a reacció a la teoria tècnica, i té com a referent l’article de
J. Schwab (1969) “The practical: a language for curriculum”. Des d’ aquesta nova perspectiva el curriculum es es col·loca en l’àmbit de lo pràctic, ubicant-se dins dels límits de l’espai escolar, degut a que és allí on els alumnes i els professors construeixen el curriculum.
La figura determinant en aquesta teoria és la del professor, per la seua vinculació amb la pràctica de l’ensenyament. El professor es recolza en la planificació i el desenvolupament d’activitats docents, i no en l’especialització d’objectius conductuals o operatius. No sols es preocupa per com ensenyar, sino què, perquè i per a què.
Per a finalitzar remarcarem alguns dels aspectes més importants de la teoria pràctica:
- El professor està implicat en la pràctica
- És important la vivència en classe del professor
- L’alumne participa en l’avaluació
- No es poden diferenciar entre “fines y medios”
- No es poden definir objectius
- El curriculum ha de servir a finalitats ètiques (ex. Aconseguir un alumnat autònom)
- A partir de les finalitats ètiques que es volen aconseguir, el professor aplicarà formes concretes d’actuació.