TEORIA DE DISSENY CURRICULAR
Per seguir amb la posada en pràctica de la nostra Programació Didàctica, és important parlar del model de disseny curricular que anem a emprar, és a dir, en quines teories ens basem per desenvolupar la nostra tasca docent.
Com hem pogut vore a l’apartat anterior, quan parlavem del marc curricular de l’EF, hem fet referència al constructivisme com a pilar fonamental per portar endavant el nostre procés d’ensenyança-aprenentatge. És per això que ens veiem en la necessitat de tractar detingudament aquest punt de partida per tal d’entendre millor aquest postulat curricular.
Per tal d’entrar de ple amb el tema, citem una definició de constructivisme d’un dels psicòlegs evolutius més estudiat al món de l’educació. Així segons J.Piaget: “el constructivisme planteja que el nostre món és un món humà, producte de la interacció humana amb els estímuls naturals i socials que hem alcançat a processar des de les nostres operacions mentals”.
A mode de refèrencia podem extraure de
En definitiva, el que nosaltres extraguem d’aquestes definicions és que una posició constructivista implica que el coneixment humà no es recibeix de forma passiva ni del món ni de ningú, sinó que és processat i construït activament.
Una vegada explicada la concepció del terme, pot ser ens preguntem per què parlem de constructivisme. Doncs, és per això que recurrim al primer nivell de concreció curricular, el DCB, on trobem que els principis psicopedagògics que ajuden a conformar-lo s’emmarquen en una concepció constructivista de l’aprenentatge escolar identificats en diferents enfocaments presents en distints marcs teòrics que conformen una sèrie de principis.
Per tant, per poder entendre que és allò que vol transmetre el constructivisme, cal recórrer als distints marcs teòrics a què fa referència el DCB. Aquestos són:
- Teoria de l’equilibri de PIAGET.
- Teoria socio-cultural de VIGOTSKII.
- Teoria de l’aprenentatge significatiu d’AUSUBEL.
- Teoria cognitivo-social de BANDURA.
Ara bé, si analitzem aquestes teories, podem extraure alguns principis d’intervenció metodològica els quals conformen la visió constructivista a la què volem fer referència en la nostra programació. Destaquem:
- Partir del nivell de desenvolupament dels alumnes
- Partir dels coneixements previs.
- Construir aprenentatges significatius.
- Cultivar la memòria comprensiva.
- Produir desequilibris als esquemes de coneixement que posseeix l’alumne mitjançant conflictes cognitius, per tal de construir nous coneixements.
- El paper del professor com a mediador de l’aprenentatge de l’alumne, ja que ha de fer que l’alumne investigue, descobrisca, compare i compartisca les seues idees.
- Potenciar aprenentatges mitjançant l’observació, les relacions i treballs cooperatius i la interacció dins l’aula.
D’aquesta forma, tal i com hem vist a classe, el constructivisme és preocupa del procés d’aprenentatge de l’alumne amb el propòsit de prescriure la millor foma de seleccionar, estructurar, organitzar i seqüenciar els continguts per tal de facilitar l’optima adquisició, retenció i transferència.
Ara bé, de quina forma hem de portar a terme els principis didàctics que proposa aquesta teoria de tall psicològic? Doncs, tant és possible des d’una perspectiva tècnica com deliberativa segons la orientació que el professor vol adoptar, atenent a diferents factors. Nosaltres hem escollit la perspectiva tècnica, que junt amb el constructivisme conformaran la nostra teoria de disseny del currículum per al curs amb el que anem a treballar. A continuació expliquem aquesta de manera justificada.
Per començar a esmentar les característiques del model tecnològic cal dir que els seus diferents autors (Bobbit, Tyler, Bloom, Gagné, etc.) anomenen este model per diversos noms com a Pedagogia per Objectius, Models Racionals, Models de Tall Tecnic-expert, etc.
Esta mentalitat a l'hora d'abordar la programació de l'ensenyança es va introduir a Espanya amb
A continuació i ja entrant de ple en les característiques que millor descriuran la nostra tasca docent, segons Sánchez Bañuelos “tot sistema d'ensenyança plantejat des d'una perspectiva actual ha de proposar-se com a objectiu l'eficiència global del sistema procés-producte. El procés ha de suposar per a l'individu una sèrie d'experiències i vivències beneficiosos i enriquidores, però també propiciar uns aprenentatges significatius materialitzats en la consecució dels resultats proposats”. Seguint aquesta línia ens proposem uns objectius, a partir dels continguts, que han de ser aconseguits al llarg del curs, utilitzant la metodologia més adient i els processos més enriquidors i que ens portaran a la consecució dels mateixos. A més seguint a Piéron els objectius específics de la nostra àrea, per ser més factibles, els traduirem a objectius operacionals o comportamentals per tal de millorar l'eficiència de l'ensenyança. D'esta manera, nosaltres com a educadors tenim la possibilitat de controlar els progressos dels nostres alumnes i, conseqüentment, les seues adquisicions. Una part de les nostres decisions preactives consistirà en passar dels objectius específics de la matèria als objectius expressats en termes d'adquisicions dels alumnes.
Deixant aquest autor de banda i recorrent a Siedentop hem de ser més que professors eficaços professors eficients, per tal d’afavorir l'aprenentatge i el creixement dels alumnes a un nivell més alt. La diferència és de nivell i no de naturalesa. Planificarem els continguts per tal de transmetre’ls així com també motivarem els estudiants utilitzant diverses tècniques que van més allà de l'eficàcia. No cal dir que coneixen bé als alumnes i el context d'aprenentatge, a més de la matèria.
Si en el model constructivista hem vist que es centrava en seleccionar, estructurar, organitzar y seqüenciar els continguts de l'educació, a més de centrar-se més en els mitjos que en els objectius, en la variant tècnica el que ocorre és que s'aplica el model constructivista d'una manera tècnica, és a dir, nosaltres com a professionals seleccionarem els objectius a ensenyar perquè es considera que la ensenyança és objectiva, a més de canviant. D’aquesta manera facilitarem l'òptima adquisició, retenció i transferència dels continguts.
Allò més important és la consecució dels objectius provinents dels continguts, sempre tenint en compte el procés emprat per aconseguir-los, intentant sempre tenir un major control del grup i buscant l'eficàcia en la realització de les tasques o execucions motrius, determinada pel procés emprat. Però pel fet que el sistema educatiu actual està basat en el model constructivista, eixa consecució dels objectius, ha de partir d'un bon tractament dels continguts que es van a desenrotllar, per a això és necessària una estructuració i organització dels mateixos, per a aconseguir una millora en el procés d'adquisició, retenció i transferència dels coneixements.
A més a més, seguim una organització constructivista, que considerem com a la millor organització educativa per transmetre aquest coneixement objectiu.
També hem de dir que el nostre model constructivista tècnic és una innovació del model tècnic, en el què s'adapta el coneixement objectiu i tancat a la nova societat i s’utilitzen els nous métodes d'ensenyança potenciadors d’aprenentatges significatius, com poden ser les noves tecnologies aplicades a l’educació, així com mitjans més interactius, motivants i variats per a la millora del procés d’ensenyança-aprenentatge.
Aquest té un paral·lelisme molt gran amb el món industrial ja que parcel·la els coneixements en diverses disciplines. La parcel·lació de l'ensenyança en disciplines dona com a resultat les assignatures que a l'actualitat coneixem i en la que està inclosa la nostra àrea. En ell, hi ha una racionalitat tècnica en què els experts realitzen el programa i elaboren la teoria, i nosaltres com a professors apliquem eixa teoria amb diferents tècniques i una metodologia adient. Així doncs, va des del Govern Central a
- Aplicar diferents procediments d’actuació.
- Dissenyar, elaborar i difondre el material curricular.
- Elaborar el coneixement escolar dels nostres alumnes.
- Aplicar els materials curriculars en la pràctica.
En definitiva, realitzarem el disseny previ sobre la teoria que els experts han elaborat, a més de la posada en pràctica d'eixe disseny, així com l'avaluació dels coneixements adquirits per l'alumnat i del procés emprat. Aplicarem la teoria a la pràctica mitjançant models verticals i lineals.
AUTORS: Leandro Cortell i Daniel Vicent
1 comentari:
Aquest és una part de una programació anual que estem realitzaanr Andro i jo per a Disseny Curricular de 5é. Es tracta del model de disseny emprat per a la mateixa, on es fusiona un model de disseny tècnic amb una teoria psicològica com és el constructivisme.
Publica un comentari a l'entrada