EDUCACIÓ FÍSICA VALUOSA

Per iniciar amb la meua opinió he de dir que estic d’acord, tal i com ens diu Arnold, que hi ha una racionalitat pràctica que envolta l’educació física, o almenys hauria d’envoltar-la. Totes aquelles pràctiques que es realitzen a les aules d’aquesta àrea del currículum han d’estar encaminades a educar futurs ciutadans i instruir-los (tal i com ens diu Fernando Sabater al seu llibre “El valor de educar”), per tant no poden estar únicament encaminades, ni pensar que únicament es produeix una mera realització o execució de moviments i patrons motors perquè sí, sense utilitzar cap mecanisme cognitiu ni procés mental.

Tal i com altres companys m’han comentat, segons les nostres vivències, des d’un punt de vista pràctic, les pràctiques d’activitat física que es realitzen a l’escola únicament posen èmfasi en el sentit dèbil d’aquesta racionalitat. El motiu pel què pensem açò és perquè els professors es dediquen a donar una sèrie de tasques motrius a realitzar pels alumnes fixant-se tan sols en la seua execució, no analitzant la racionalitat pràctica que s’ha hagut d’utilitzar per poder realitzar cadascun dels moviments. No obstant, aquesta existeix i està present perquè qualsevol moviment, per interioritzat que estiga, ha d’anar acompanyat per uns processos mentals que faran que l’execució puga arrimar-se a eixe model que els tradicionalistes busquen o simplement estar més ben executat.  Ara bé, aquesta racionalitat s’ha de treballar a les aules deixant temps per a la reflexió, fent una progressió (del més elemental al més complexe), introduint tasques obertes on s’han de prendre decisions, utilitzant el descobriment guiat, etc. Així els aprenentatges són més significatius.

A l’ensenyament, malgrat la voluntat de bons pedagogs, tot està limitat a complir uns objectius i continguts que ens venen marcats per agents externs al procés d’ensenyança – aprenentatge de l’alumne, sense haver un punt de reflexió per tal d’analitzar el propi procés pedagògic i intentar educar éssers lliures i crítics.

Amb açò deixe per conclosa la part referent a aquesta qüestió de Arnolens diu al voltant de racionalitat pràctica. 

Daniel Vicent Micó