Dilluns 24 de Novembre del 2008

 

 

PERSPECTIVA PRÀCTICA EN ACCIÓ

CREENCES DEL PROFESSORAT DAVANT DEL MÈTODE D’ENSENYANÇA

 

 

Per començar amb la pràctica d’aquest dia varem fer un repàs de la perspectiva pràctica o deliberativa portada a l’aula mitjançant cas hipotètic d’una professora jove anomenada Maria,  que ens va fer reflexionar al voltant del tema. A més d’analitzar el cas varem respondre a les següents qüestions:  

 

QUESTIONS (referents al text de Maria, la jove professora):

1.- Per què es planteja Maria l’utilització de descobriment guiat com a estil d’ensenyament del voley? Creus que ha aconseguit el seu propòsit? Per què?

 En primer lloc cal dir que Maria decideix emprar el descobriment guiat perquè pensa que aquest és el millor mètode per tal d’ensenyar allò que ella es proposa. D’altra banda, també perquè el seu objectiu o preocupació principal es proporcionar a tots oportunitats similars per tal que participen i aprenguen en les seues classes. Ella busca recursos per al procés d’ensenyament aprenentatge que afavorisquen l’autonimia, la ceativitat i la implicació cognitiva. Maria creu que mitjançant aquest estil d’ensenyament es poden aconseguir totes aquestes metes, així mateix intenta evitar els estils directius, perquè (segons ens comenta) fomenten un tipus d’ensenyança que tendeix a subratllar la dependència de la professora i la submissió.

 Per continuar amb la qüestió cal dir que no ha aconseguit el seu propòsit ja que el grup té diferents ritmes d’aprenentatge. Aquestos diferents ritmes venen donats perquè al grup uns dominen l’esport (tenen coneixements previs) i els altres no. El grup es subdivideix en subgrups. També hem de tenir en compte que hi ha dos grups molt oposats, un d’ells aquells en que els seus membres aprenen ben bé poc i, al que Maria presta una major atenció, per tant incompleix allò que inicialment es proposa (donar una mateixa atenció i tracte a tots).  

 

2.- Descriu quins aprenentatges implícits es donen en la situació representada. Creus pot donar-se a la realitat? T’has vist alguna vegada en una situació similar com a alumne/a o professor/a?

 Un dels aprenentatges implícits es segmentar el grup en subgrup (deixar a una banda aquells que necessiten una major atenció per arribar a uns aprenentatges significatius d’allò que es vol ensenyar i, a l’altra aquells que aprenen més ràpid), cal formar part d’una elit i fer tot allò perfecte perquè en cas contrari jo no sóc “apte”. Hem suposat que la professora ha deixat fer els grups als seus alumnes, sense ser conscient del problema que pot comportar i del que se’n derivaran altres. Amb açò ha aconseguit una “discriminació” d’alguns membres del grup-classe. Derivat d’aquesta divisió elitista, al prestar una major atenció al grup dels “endarrerits”, ha fet que ells siguem més conscients del seu problema (“no servim per a açò i som uns tòfols, rucs i ells no són d’altre planeta perquè ho fan perfecte”), portant a la desmotivació. D’altra banda el que ha aconseguit en l’altre grup és el mateix efecte perquè ells necessiten una atenció similar (“nosaltres ho fem bé i en canvi no ens fa ni cas, per a què serveix fer-ho bé?”). Pepe s’ha posat més nerviós perquè necessita una major atenció que la resta i per a arribar a eixe fi sap que el remei és boicotejar la classe.

 Nosaltres pensem que els grups haurien d’estar confeccionats d’altra manera, mesclant els d’un grup amb els altres, donant-los deixa manera una mateixa atenció, a més d’utilitzar l’assignació de tasques en els diferents grups, aconseguint així una major motivació en general. Així doncs, seria necessari premiar al grup sencer i no a la individualitat.

 Aquestes situacions són situacions que es donen fàcilment a la realitat, sobretot en professors inexperts. Com a alumnes ens hem vist involucrats en alguna d’aquestes situacions i els sentiments que se’n deriven són molt perillosos i poden ferir els xiquets. Com a mestres no perquè no hem exercit però si com a monitors d’algun tipus d’activitat.  

 

3.- Què creences es deriven de l’actuació de Maria? Amb quina ideologia de l’ensenyament es relaciona? 

 A cop d’ull, de l’actuació de Maria se’n deriva que aquest mètode d’ensenyament no és massa efectiu, en canvi, és un mètode molt utilitzat i bastant efectiu si es té un coneixement complet i un cert control sobre el grup.

 Nosaltres opinem que Maria no és uns bona professora perquè té moltes idees al cap però no sap com portar-les a la pràctica, a més no sap com fer front a les situacions que van apareixent.

 Llegint aquest text es pensa que l’única metodologia que es pot emprar amb ells és el comandament directe.

 

Per continuar varem respondre a una altra seria de qüestions referents al mateix text però a partir d’un esquema que es basa en el model d’investigació-acció deliberatiu (Elliot, 1991).

 Per començar aquesta segona part de la pràctica varem respondre a la pregunta de si pot aquest procés contribuir a convertir l’estil d’ensenyament en una pràctica reflexiva. La resposta es afirmativa, encara que no sempre es pot fer de la mateixa manera. Cal combinar diferents estils d’ensenyament que aniran en funció de les necessitats que se’n deriven de la pròpia activitat que es va a realitzar.

Seguidament varem respondre a les preguntes que apareixien a l’esquema oralment, comentant-les amb la resta de la classe. 

 

 

Daniel Vicent Micó