EL VALOR DE EDUCAR, Fernando Savater

INTRODUCCIÓ

Per iniciar aquest treball m’agradaria detindrem en primer lloc a fer un resum de l'assaig, però degut a l’extensió que es demana, em veig obligat a prescindir d’ell i introduir-me directament en matèria. Aquest hauria estat portat a terme per tal de fer una síntesi de totes aquelles idees que el mateix Savater fa explícites al llarg del llibre, amb la finalitat de fer la conclusió i una valoració del mateix, que és el que realment se’n demana. Una altre aspecte que vull esclarir és que, tal volta el meu treball és massa extens, però és la millor manera d’organitzar allò que se’n diu al llibre i que a mi em sembla interessant compartir.

Davall el meu punt de vista, l'objectiu principal d'este llibre és ensenyar a ser mestre, Savater planteja nombroses qüestions que en un futur haurem de plantejar-nos aquells que com jo hem estudiat magisteri, independentment de la matèria, preguntes com; Què és l'educació? Què ha sigut i que pot arribar a ser? Què esperem d'ella? Són algunes de les qüestions mes rellevants que apareixen al llarg de l'obra. Aquestes i altres són algunes de les preguntes que s'intenten respondre al llarg de tot el llibre. També pot estar indicat per als professors perquè la major part dels plantejaments educatius i didàctics són vàlids per a ambdós. Així doncs, en línies generals l'autor ens planteja l'escenari de l'educació i proporciona reflexions que són dirigides als mestres i el seu paper com a educadors de les futures poblacions adultes.

Fent referència al títol del llibre, aquest té un doble sentit segons l’autor; per una banda educar és un punt clau de la humanitat i una prioritat, i d’altra banda per tal de portar endavant aquesta tasca cal tenir valor, es a dir valentia per desenvolupar una tasca tan necessària i difícil.

Dins dels sis capítols, més el pròleg i l’epíleg, l'autor remarca el compromís que tenen l'Estat, les autoritats en educació, institucions educativament i principalment el mestre, amb relació a la disciplina, l'ensenyança de la llibertat i la universalització de l'educació. Al llarg de tot el llibre Savater defén una educació per a tots. Així mateix, posa émfasi en la idea que ha d'existir la universalització democràtica de l'educació, açò significa que ha d'haver-hi educació per a tots i creu en l'educació per a evitar desigualtats creades per la societat actual, una societat corrupta que educa en el mal vici als adults en potència.

Emfatitza el fet que els mestres els agrade o no, són models per als seus estudiants, i al seu abast està fer de l'aprenentatge dels seus alumnes un delit, tenint en compte que el més important no són les assignatures i els continguts curriculars, sinó “com” estes són ensenyades, es a dir, es posa èmfasi en els processos d’ensenyança-aprenentatge. El resultat no importa tant.

Savater insistix molt que el fi de l'educació és la necessària humanització del ser humà (com es diu al primer capítol), aconseguint-ho a través de la integració i interrelació de la part cognitiva, espiritual i actitudinal d'una persona. Però per a ensenyar primer cal haver viscut i els temes educació i instrucció no es poden deslligar.

L'autor menciona, el terme “pedantería del maestro” com un mal perjudicial, que va en contra del gust per aprendre en els educands, els allunya de l'interés d'aprendre ja que els mestres volen ensenyar i ensenyar, sent conscients que l'aprenentatge significatiu no s'aconseguix ensenyant, al contrari, s'arriba a ell a través del descobriment. El clima que es dóna a l’aula va a ser fonamental per a la motivació dels alumnes. Un mestre desmotivat, al que no li satisfà la seua feina no pot crear un bon clima d’aprenentatge a l’aula.

Finalitza escrivint una carta als ministres perquè facen seus estos plantejament i prenguen seriosament el valor d'educar. En realitat ells tenen molt de pes a les decisions.

Valoració crítica de l'obra

Per iniciar aquest apartat cal dir que Savater planteja en el seu assaig 4 punts que al meu parer són interessants i que cal esmentar per comentar-los:

1 La situació que travessen les famílies,

2 La universalització de l'educació,

3 La llibertat i

4 El paper que juga el mestre en els aspectes mencionats.

Estos aspectes mereixen atenció i reflexió detinguda per dos motius; en primer lloc per a comprendre la finalitat de l'educació i en segon per a determinar les decisions sobre l’acció a prendre per a aconseguir el fi que ens proposem els que ens volem dedicar a la docència.

La situació que estan travessant les famílies per les exigències i demandes de la societat i del temps en què vivim, estan deixant de proveir als fills d'eixa socialització primària, deixant a l'escola una doble funció, la de formar en coneixements i al mateix temps hàbits i valors.

Davant d'esta situació el mestre, ha de respondre a tals requeriments i assumir el “valor d'educar”, en un ambient democràtic, estimulant eixa llibertat responsable a la que cal arribar. Els mestres han d'esforçar-se perquè els seus alumnes troben interés en les diverses matèries i així siguen ells mateixos els que seguisquen formant-se pel seu compte. Per damunt del mestre, ens trobem amb les autoritats en educació, que han de portar l'educació a tots, fent-la universal, a més de vetllar més pel “com” s'ensenya que per cobrir els continguts d'un currículum.

De la mateixa manera la televisió com a recurs educatiu no és del tot positiva; un exemple el trobem en el sexe, aquest ja no és quelcom obscé com abans, però ara ha adquirit un caràcter massa explícit, massa comercial i es presenta com quelcom superficial, egoista i davant del que hi ha poca informació.

Una part molt interessant d'este assaig, ha sigut la carta a la ministra, en la que Savater posa en evidència totes les decadències del sistema educatiu espanyol. En esta carta afirma que el fet de ser ministra i no ministre no ha influït a escriure la dita carta, i que l'ensenyança ha de ser pluralista com la societat.

Per continuar, cal destacar l'encert de Savater en algunes de les seues idees i opinions. Ell ha sabut exposar el seu pensament i explicar-lo d'una forma sovint immillorable en algunes de les seues frases. A més la forma que té d'exposició és molt bona; amb la seua atenció per tots els detalls, casos possibles i excepcions que puguen donar-se, ajustant les seues idees a la pràctica; descartant així alguns dubtes que puguen sorgir. Les seues idees sintetitzades són excel·lents.

En lo personal, em pareixen molt interessants els punts esmentats i considere que han de ser temes de discussió amb directius i mestres, per a puntualitzar en les línies que han de guiar l'educació al nostre país. A més, poden ser línies de discussió a la universitat i fins i tot a nivell de govern. Així mateix vull remarcar que el llibre m’ha aportat grans coneixements que complementen la meua formació anterior de mestre (especialitzat en ed. Física), així com la que estic tenint actualment relacionada amb el context educatiu. Per últim em pareix interessant la idea optimista que defén l’autor sobre l’educació, que anima a abandonar aquelles visions negatives que pensen que res pot aconseguir-se, i que fan a la població romandre immòbil als canvis sense previndre i lluitar pel que es vol aconseguir.

Per finalitzar m’agradaria fer referència a unes paraules que he extret de la lectura d’un article (“El valor de Savater”, Orlando Albornoz) sobre aquest llibre que ens diu:

“és light i banal. En realitat aquest filòsof no ha fet el que es pot dir un favor a la comunitat acadèmica amb este llibre, perquè molts creuran que l'anàlisi de l'educació pasa per estes consideracions sentimentals i afectives del procés de formar persones, que és l'objectiu de l'educar i de l'aprendre. Per a interpretar l'educació, en la seua complexitat, en els nivells micro i macro, és necessari combinar ideals amb realitats, teoria amb pràctica, metodologies lògicament organitzades, i així successivament. Per tal d’estudiar aquesta es necessari recórrer al que Henri Poincaré anomenava El valor de la ciència (1946), perquè la retòrica banal i superficial a lo Savater confon i en certa mesura ens enganya”.

Aquestes paraules escrites pel veneçolà mereixen un anàlisi crític d’elles mateixes perquè em semblen un poc radicals. Per últim, com molt bé he dit al punt anterior del meu treball és un llibre molt bo que reflexa molt bé quin és eixe “valor de educar” i tots els trets que de ell se’n deriven.